El que un entrenador d’hoquei patins veu en els primers 5 minuts (i tu no)

Categories: Motivacional

Surt la convocatòria, no ets al cinc inicial o et toquen menys minuts dels que esperaves, i el primer que penses és en el partit d'ahir: aquella passada que va sortir llarga, el xut que no va entrar. Però moltes vegades la decisió no ve d'aquí. Un entrenador d'hoquei patins es fa una idea molt clara de com està cada jugador en els primers minuts de l'entrenament o de l'escalfament, fins i tot abans que hagis tocat la bola. I el que mira no és el teu xut.

El que mira és on ets quan la bola no la tens tu. En un esport tan ràpid com l'hoquei patins, cada jugador passa la major part del partit sense la bola a l'stick. El que fas durant aquest temps diu molt més de tu que una bona acció aïllada, i és justament el que menys es veu des de dins de la pista.

Tres coses que un entrenador veu en cinc minuts

La primera és si tornes a defensar quan perds la bola. Perdre una bola li passa a qualsevol, fins i tot als millors. El que marca la diferència és el segon següent. Hi ha jugadors que es queden mirant la jugada, es lamenten o protesten, i n'hi ha d'altres que es giren a l'instant i van a recuperar la seva posició. L'entrenador no es fixa tant en l'error com en la teva reacció. Un jugador que replega sense que l'hi demanin és un jugador en qui es pot confiar quan el partit es complica.

La segona és si demanes la bola o esperes que t'arribi. Demanar la bola no és només aixecar l'stick o cridar el nom d'un company. És moure't per crear una línia de passada, buscar un espai lliure i oferir-te quan qui la porta està pressionat. El jugador que espera quiet que li arribi la bola obliga la resta de l'equip a treballar per ell. El que la demana amb moviment fa que el joc sigui més fàcil per a tothom. Això es veu en el primer exercici de possessió, sense necessitat d'un partit.

La tercera és si mires la banqueta després d'un error. És un gest petit i gairebé automàtic, però diu molt. Mirar la banqueta després de fallar sol voler dir que estàs pendent del que pensen de tu en lloc de la jugada següent. L'entrenador ho detecta de seguida, perquè un jugador que juga amb por d'equivocar-se pren pitjors decisions. Si et reconeixes en això, et pot ajudar llegir com competir sense por a fallar a l'hoquei patins.

No és tècnica, són decisions, i les decisions també s'entrenen

Cap d'aquestes tres coses té a veure amb com de bé xutes o com de ràpid patines. Són decisions: replegar o quedar-te, moure't o esperar, pensar en la jugada següent o en l'anterior. I com qualsevol decisió que es repeteix moltes vegades, acaben convertint-se en hàbit, per bé o per mal.

La bona notícia és que es poden treballar igual que treballes el xut o la passada. En el pròxim entrenament, posa't un objectiu concret en lloc de "fer-ho bé". Per exemple, que cada vegada que perdis una bola el teu primer moviment sigui tornar cap a la teva porteria, sense excepció. O que en cada exercici de possessió t'ofereixis almenys una vegada abans que el company t'hagi de buscar. Al principi ho hauràs de pensar. Al cap d'unes setmanes et sortirà sol, i és justament llavors quan l'entrenador ho comença a veure.

El mateix passa amb la reacció a l'error. No es tracta que no t'importi fallar, sinó que l'error no et robi l'acció següent. Una manera senzilla de practicar-ho és tenir una resposta fixa després de cada errada: un gest, una paraula, tornar a la teva posició. Alguna cosa que et torni al partit en lloc de deixar-te atrapat en el que acaba de passar. Si et costa especialment en els partits importants, també et pot servir aquest article sobre com gestionar els nervis abans d'un partit.

Fixa't també en com arribes a l'escalfament. Si entres amb pressa, amb el material a mig preparar o pensant en una altra cosa, els primers minuts se te'n van a posar-te a to. Tenir una rutina abans de sortir a pista, com la que et proposem al nostre checklist abans de sortir a la pista, t'ajuda a començar l'entrenament ja concentrat, que és justament quan l'entrenador està mirant.

Pregunta al teu entrenador què va veure

No jugues per a l'entrenador, jugues per a tu i per al teu equip. Però ell té una cosa que tu no tens: et veu des de fora. Des de dins de la pista és molt difícil adonar-te que et quedes parat després de perdre la bola o que portes tres jugades sense oferir-te. Des de la banqueta, en canvi, es veu a la primera.

Per això, la pròxima vegada que no entenguis una decisió, en lloc de donar-hi voltes o buscar la resposta en el partit d'ahir, acosta't i pregunta-li què va veure. Sense retrets, amb ganes de saber. És probablement la conversa més curta i més útil que pots tenir en tota la setmana. Moltes vegades descobriràs que el que et separa de jugar més minuts no és un gran canvi tècnic, sinó una o dues decisions que repeteixes sense adonar-te'n. I això, a diferència de moltes altres coses, depèn només de tu.

Si vols continuar treballant en els petits detalls que canvien el teu rendiment, et recomanem llegir també els 5 errors que et fan jugar pitjor a l'hoquei patins. Molts tenen més a veure amb el cap que amb l'stick.

  • Registre

Nou registre de compte

Ja tens un compte?
Entrar O Restablir la contrasenya