Esport infantil: quin paper hi juguen els pares?

L'hoquei patins és un esport intens, ple d'emoció… també per als qui estan en la graderia. Pares i mares vibren amb cada jugada, celebren els gols i sofreixen amb els errors. Però a vegades, sense voler, la qual cosa comença com a suport es transforma en pressió.

Cridar indicacions, corregir des de la graderia o exigir resultats poden provocar just l'efecte contrari al que busquem. Un nen o nena que juga amb por d'equivocar-se no gaudeix, i si no gaudeix, no aprèn.

Què necessita un jugador jove des de la graderia?

• Ànim, no instruccions. Per a això ja estan els entrenadors.
• Empatia i comprensió. Tots fallen, fins i tot els professionals.
• Orgull per l'esforç, no sols pel resultat.

L'esport ha de ser una font de motivació, no d'estrès. A vegades, els crits des de la graderia no motiven: confonen, distreuen o fins avergonyeixen. I el més important: l'hoquei és un joc. Un espai per a créixer, fer amics i gaudir. Com podem secundar millor? Escoltant després del partit, no jutjant. Aplaudint el lliurament, més enllà del marcador. Preguntant “t'ho has passat bé?” en lloc de “quants gols has ficat?” Perquè darrere de cada jugador, hi ha una família. I aquesta família té un poder enorme per a inspirar, acompanyar i construir. El veritable suport no fa soroll. Es nota… i marca la diferència.